Infrastructura verda, serveis ambientals i benestar


En l’actualitat la nostra societat s’enfronta a molts reptes. El canvi climàtic ens amenaça amb un augment dels riscos ambientals per fenòmens climàtics extraordinaris i per nous perills futurs com la pujada del nivell de la mar. Mentre la població cada vegada es concentra més en les ciutats, de fet el 75% de la població europea viu en ciutats i s’espera que el 80% ho faça en 2020 (EEA, 2010). En aquest escenari, la mobilitat, el tràfic, l’artificialització del sòl, la fragmentació d’habitats, la contaminació dels aqüífers, la pèrdua de biodiversitat, l’escorrentia superficial, les inundacions, etc. son  alguns dels principals problemes als que cal donar solució per a assegurar la resiliència dels nostres territoris i la qualitat de vida de la població.
Moltes vegades les solucions més senzilles son les millors, per això  començar a treballar amb la natura és una eficient opció.  Des d’Europa s’està impulsant i aprofundint en el coneixement de l’infrastructura verda com a clau per a afrontar els reptes de futur. Per al 2020 la Unió Europea espera que en el marc de l’Estratègia Biodiversitat s’hagen aconseguit 6 grans objectius. Un d’ells és establir una infrastructura verda a nivell europeu i recuperar com a mínim el 15% dels ecosistemes degradats en Europa.
A nivell regional, l’infrastructura verda ve determinada per l’Estratègia Territorial Valenciana (2013), que defineix la seua estructura bàsica per a tot el territori valencià.

IV marina alta_ETV

Font: Infrastructura vedra de l’Estratègia Territorial Valenciana. Àrea funcional Marina Alta

Fins al moment l’infrastructura grisa (grey infrastructure) en ha proveït de funcions necessàries com ara l’abastiment energètic, sanejament, carreteres, comunicacions, etc. Elements construïts per l’home amb una sola funció i que en molts casos ha suposat greus impactes ambientals.
L’ infrastructura verda (green infrastructure), en oposició a l’infrastructura grisa, és una xarxa d’elements i d’espais naturals i seminaturals dissenyada i gestionada per a oferir a la societat serveis ambientals bàsics per a la vida. Aquesta xarxa, estratègica i planificada, és una eina fonamental per a proveir beneficis ecològics, socials i econòmics,  i que ens ajuda a comprendre els avantatges que la natura ens proporciona als humans. A més, l’infrastructura verda té la capacitat d’oferir múltiples funcions, és multifuncional i més resilient, robusta, barata i sostenible que la infrastructura grisa (EEA, 2014).

GI functions

Font: EEA (2014)

Els serveis ambientals o dels ecosistemes són la contribució de la natura al benestar de les persones. Un mateix espai o element de la infrastructura verda pot proveir, al mateix temps, diferents serveis ambientals. Aquests es poden classificar (segons la Common International Classification of Ecosystem Services, CICES) en:

  • Serveis d’aprovisionament: producció de materials, energia, nutrients generats pels ecosistemes (menjar, aigua, fusta, fibres, etc.)
  • Serveis de regulació i manteniment: es refereix a la forma en que els éssers vius intervenen en l’ambient que afecta a les persones (erosió, congelació, regulació climàtica, humitat, filtració, degradació productes tòxics, etc.)
  • Serveis culturals: es tracta de la vessant intangible de la natura, fets que afecten a les persones en el seu estat mental o anímic (valor estètic, recreatiu, tranquil•litat, enriquiment espiritual, desenvolupament intel•lectual, etc.)

Evidentment, l’estat de conservació dels ecosistemes serà fonamental en la prestació de serveis ambientals i per tant tindrà repercussions en el benestar de les persones. Uns ecosistemes fragmentats i degradats acabaran empitjorant la qualitat de vida. Aquesta idea es veu clarament reflectida en el model en cascada dels serveis ecosistèmics, que relaciona la biodiversitat i els ecosistemes al benestar humà mitjançant el flux dels serveis ecosistèmics. L’estructura física i processos dels ecosistemes (step 1) (un bosc, per exemple) asseguren la realització de diverses funcions (step 2) (com ara infiltrar l’aigua de pluja i reduir l’escorrentia superficial), aquestes funcions ecosistèmiques acompleixen uns determinats serveis ambientals (step 3) (com pot ser protegir front a inundacions), els serveis tenen beneficis (step 4) per a la societat (un exemple seria una major seguretat front a inundacions), fins i tot a partir de diferents metodologies es pot arribar a quantificar econòmicament el valor (step 5) del benefici (el que s’està disposat a pagar per a la protecció del bosc front a inundacions o per a reforestar el bosc). No obstant, el flux dels serveis depèn de la qualitat de l’estructura física dels ecosistemes, afectada per les pressions sobre el medi de la nostra societat.

 

ecosystem services cascade model

Font: EEA (2014)

 

Reconèixer i integrar el valor que té la infrastructura verda per a la societat és un pas necessari. Recau sobre l’administració local el convertir aquesta línia de pensament estratègic en una realitat. La planificació territorial a nivell local, a partir de les línies marcades per l’Estratègia Territorial Valenciana, deu considerar l’infrastructura verda com a un eix central en el desenvolupament local. En coordinació amb altres entitats locals i incloent als agents socials i econòmics. Més enllà d’intervencions purament estètiques o de compliment d’objectius (perquè toca, ho perquè així ho exigeix la legislació), és tracta de dissenyar el territori per a que siga més resilient de cara a un futur cada vegada més imprevisible climàticament.

 

Fonts:
EEA (2010): The European Environment. Urban environment. Estate and Outlook 2010. European Environment Agency.
EEA (2014): Technical Report. Spatial analyst of green infrastructure in Europe. European Environment Agency

Estratègia Territorial Valenciana (2013). Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
Lecture: Gorm Dige (European Environment Agency) “Green Infrastructure: Enhancing Europe’s natural capital” 16th December 2014. Green Infrastructure Seminar, International Master of Landscape Architecture. (IMLA). Nürtingen-Geislingen University.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Sou un humà? empleneu l\'operació següent / Are you a human? please fill the form below *