L’aigua també fa comarca


Article d’opinió redactat pels autors del número 32-33 de la revista Aguaits: “Conflictes territorials i mobilitzacions ciutadanes a la Marina alta”

Ignasi Cervera, Joanmi Rafet, Maria Josep Ripoll i José Vicente Sánchez

 

Panorama-Ullal-Salinar_bNo es recorda a la Marina Alta una sequera tan dura com la que estem patint. Segons els registres històrics, la sequera més forta que afectà a la nostra comarca tingué lloc concretament al 1893. No obstant, les precipitacions recollides des de gener a abril de 2014 suposen aproximadament la meitat de les registrades en aquella sequera1. Les demandes de consum tampoc són les mateixes d’aleshores, per això estem en disposició d’afirmar que estem en un moment molt delicat en matèria hídrica.
La gestió de l’aigua és i ha estat objecte de conflictes.  A principis dels anys vuitanta la Marina ja va suportar una situació de sequera, malgrat que no era tan accentuada. En aquell moment esclatà per exemple la coneguda “Guerra de l’aigua” entre Dénia i Pego-Oliva. Un conflicte que tindria derivacions a localitats com Orba, els pobles de la conca del riu Girona i Calp, encara que el problema també es manifestava a la majoria de municipis del nostre entorn. Unes confrontacions que han estat objecte d’anàlisi a la Revista Aguaits2, pels mateixos autors que signem aquest article.
Coneguem diversos intents de solucionar el problema de dèficit hídric que presenten alguns nuclis de la comarca, però val a dir que mai aconseguien l’èxit complet i desitjable. Alguns exemples són el projecte fallit de la presa d’Isbert o el projecte d’abastiment d’aigua des de l’Orxa. De fet, aquest últim cas seria la primera iniciativa amb una autèntica perspectiva comarcal, ja que pretenia amb un complex sistema de canalitzacions, fer arribar aquest recurs des dels pous d’aquest municipi fins a les principals localitats de la Marina. En tot cas era una política de transvasaments que ens feia depenents d’altres territoris. Tampoc aportà fruits desitjats el “Consorci per al proveïment i sanejament d’aigües en els municipis de la Marina Alta” fundat l’any 1987 i que des d’aleshores ha estat incapaç de desenvolupar la tan necessària política hídrica comarcal.
La possibilitat de crear una xarxa intermunicipal d’abastiment d’aigua des de la dessaladora de Xàbia, recorda d’alguna manera el projecte de l’Orxa. La principal diferència és que el recurs en aquesta ocasió el “produiríem” ací. Es tracta d’una oportunitat històrica i d’un repte al mateix temps. Una bona ocasió per tractar de resoldre un dels aspectes més conflictius i al mateix temps més urgents i bàsics. Un repte per què pensem que a partir del consens, la participació de la ciutadania i la solidaritat, es pot dur a terme una gestió comarcal més sostenible i transparent dels recursos hídrics.
Tenim els instruments per a fer-ho realitat. Assenyalem a la revista Aguaits, que la Directiva Marc d’Aigües recomana la implicació de la ciutadania en els processos de decisió i planificació hídrica, més enllà de les organitzacions sectorials (comunitats de regants, administracions locals, etc.) fins arribar als ciutadans com a usuaris finals. Per això mateix, entenem que és necessària una voluntat de consens i d’unificar esforços entre municipis per afrontar la problemàtica. Però caldria anar més enllà: s’ha d’incloure en el debat sobre l’aigua a institucions que assenten a la taula als diferents nivells de l’administració i les comunitats de regants, també als diferents sectors productius de la Marina, on destaquen la industria, el subsector de la construcció, el turisme, les organitzacions ecologistes, les comunitats d’usuaris, empreses de subministrament, l’organisme de conca i el govern autonòmic. Difícil tasca per arribar acords, però una cosa ha de quedar ben clara: defensem la comarca i la seua escala per realitzar el millor debat possible i la seua posterior planificació i gestió, tant territorial com hídrica.
Tots coneguem com les demandes de les ciutats turístiques del litoral han sobrepassat qualsevol protecció o reivindicació de l’aigua per part dels pobles de l’interior. La proposta de distribuir l’aigua des de Xàbia pot ser siga una bona solució per rebaixar algunes tensions. Almenys per corregir determinades situacions d’emergència. Ara bé, demanem transparència i sostenibilitat en les accions futures. Transparència als convenis, transparència als preus de venda, transparència als preus de l’obra civil i transparència davant els sectors i col·lectius d’usuaris més afectats.  També demanem sostenibilitat davant l’ocupació i ús del territori. El fet de que els municipis costaners puguen disposar d’aigua independentment dels registres pluviomètrics, no ha de servir per tornar a pensar en el nostre territori a colp de programes urbanístics descontrolats.
Per últim creiem que una entitat com la xarxa d’alcaldes de la Marina Alta ha de ser en primera instància, l’element catalitzador que pose en funcionament “l’Ens Comarcal” amb una veritable vocació comarcal i d’integració en matèria hídrica. Encapçalar un projecte d’aquesta escala i abordar la planificació d’una forma valenta i consensuada, ajudaria a cohesionar i vertebrar millor la nostra geografia. Entenem doncs que s’ha de deixar de banda “la gestió” de l’aigua que s’ha dut a terme fins ara. Sempre a cop de sequera i apedaçada.
És el moment de pensar en clau de comarca, en base a una “nova cultura del territori” i una “nova cultura de l’aigua”.

1 El Mundo 9/5/2014. Dades Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant. Entrevista a Jorge Olcina
2 Rafet, J.M.; Cervera, I.; Ripoll M.J.; Sánchez Cabrera, J.V. (2013): Conflictes territorials i mobilitzacions ciutadanes a la Marina Alta”. Revista Aguaits nº 32-33. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

 

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Sou un humà? empleneu l\'operació següent / Are you a human? please fill the form below *