Orba recorda la “seua” Guerra de l’Aigua


Els principal actors d’aquell conflicte analitzen els fets en una taula redona al carrer d’Enmig d’Orbeta, durant la presentació de la Revista Aguaits de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Els autors de l’últim Aguaits, tornen a posar sobre la taula el debat de l’aigua i insisteixen en una solució comarcal, tal com van reflectir a l’article publicat en Canfali fa dues setmanes.

 

Orbeta. 03.07.2014
L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, va presentar el passat dijous dia 3 de juliol el monogràfic de la Revista Aguaits 2013. Un treball que analitza els principals conflictes territorials i mobilitzacions ciutadanes de les últimes quatre dècades a la Marina Alta.
La segona part de la presentació comptà amb una taula titulada “La set de defensa dels anys vuitanta”. Un debat que aconseguí reunir a tots els actors implicats en el conflicte hídric que sofrí la localitat durant aquesta dècada.

Foto-Sendra-3
Encara que el monogràfic presentà un estudi detallat de l’episodi de la guerra de l’aigua que tingué lloc entre Pego i Dénia, en ell no s’entrà a analitzar el cas d’Orba. Per aquest motiu, l’equip redactor va creure convenient organitzar aquesta taula redona, amb la finalitat de que els presents en aquells anys recordaren els fets ocorreguts en aquesta població de la Marina.
Els episodis de la “Guerra de l’aigua” d’Orba, tingueren lloc una vegada esclatat l’episodi de Pego-Dénia, i “finalitzaren” els actes més convulsius a finals dels anys vuitanta. Hi ha una relació temporal ben clara entre els casos d’Orba i de Pego. No obstant, existeix una clara diferència entre l’element que va generar el conflicte. Si en el cas de Pego–Dénia es parlava d’un possible transvasament, en el cas d’Orba aquest ja era efectiu amb la transferència cap a Calp. De fet, els municipis de la costa s’abastien dels quatre pous perforats entre l’any 1969 i 1974, del que eren titular l’empresa Vegarada i de la seua filial Agribem. Aquests abastiments tindrien com a resultat la sobreexplotació de l’aqüífer d’aquest municipi.
El conflicte d’Orba es pot dividir en dos episodis ben diferenciats, tant en el temps com en la causa principal. No obstant, les formes foren pràcticament les mateixes: manifestacions, ruptura de conduccions d’abastiment cap a la costa, detencions, talls d’aigua… i, el que fou més rellevant, amb el consens i unió de l’Ajuntament, regants i gran part de la societat civil d’Orba.
El primer connat tingué lloc als nadals de l’any 1984, quan el Ple d’Orba convocat de manera extraordinària el dia 21 de desembre, aprovà per unanimitat tallar l’abastiment d’aigua cap a Calp, Teulada, Moraira i Poble Nou. L’acord es fonamentava basant-se en la sentència del dia 3 d’abril de 1984, on es reconeixia la sobreexplotació i el dret preferent del poble d’Orba davant les extraccions de Vegarada. Malgrat això, en cap cas es parlava de posar punt i final a l’abastiment als municipis del litoral. Calp en aquells anys intentava traure profit d’alguns sondejos locals, insuficients per abastir a tot el poble que es trobava en plena explosió turística.
A més de la sentència, l’acord de l’Ajuntament també es fonamentava en un informe signat l’any 1978, on es posava de manifest l’afecció dels pous de Vegarada sobre els d’Orba. De fet, el batlle justificava aquella decisió en les següents paraules “el volumen de agua de nuestro acuífero se encuentra a 50 metros por debajo del nivel del mar, cuando las reservas deberían alcanzar los 160 metros por encima del nivel del mar”.  Aquest estudi és l’element clau de la “Guerra de l’aigua a Orba”, ja que la defensa sempre acabava basant-se en ell.
Durant els dies en que no es tragué aigua, les poblacions afectades pel tall de subministrament, entre elles també Orba, s’abastiren mitjançant camions cisterna. Dies després d’aquest tall d’aigua que tingué lloc el dissabte 22 de desembre, es reprengué el subministrament. A partir del dia 27 les bombes es posaren de nou en funcionament, i durant 7 hores al dia van extraure l’aigua per al subministrament de les poblacions costaneres.
En aquest episodi tingueren lloc les primeres manifestacions així com els actes més reivindicatius. De fet, el dissabte 22, quan es conegué l’ordre del Governador Civil de reobrir el subministrament cap a les poblacions litorals, es concentraren en la plaça del poble vora 1.000 manifestants; els quals aconseguiren tallar la carretera Pego–Benidorm durant 3 hores. Val a dir també, que durant tots aquests dies foren constants les ruptures de canonades.
Un segon episodi ben turbulent tingué lloc a l’estiu del 1988. Els fets ocorreguts a les acaballes d’aquell any de 1984, estaven encara en la memòria de tots. La Societat Agrícola de Transformació (SAT), continuava lluitant per fer ferma aquella sentència d’abril del 1984. Durant uns anys foren quantioses les apel•lacions d’una part i altra en favor d’una revisió de la sentència, fins que el 5 de novembre de l’any 1987, la sala de lo Civil del Tribunal Suprem condemnava finalment a les societats demandades “Vegaibérica, SA.» i “Agrícola de Benidorm, SA.”, a que dins dels trenta dies següents a la notificació, tancaren els pous Orba III i Orba III-Bis.
La sentència irrevocable obligà a Calp a principis del 1989, a demanar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer l’aprofitament d’aigua des del pou de Lucifer, al terme municipal de la Vall de Laguar. Els pous Orba III i Orba III-BIS foren tancats el 19 de desembre de 1987, fins que al juliol del 1988 l’alcaldessa de Calp, ordenava la seua reobertura en base a una autorització excepcional de la Confederació.
Aquesta actuació escalfà molt els ànims i el dia 27 d’agost del 1988 tingué lloc una de les manifestacions més grans de la història d’Orba. Convocats pels “Defensors de l’aigua” i la “Coordinadora Ecologista de la Marina”, més de 700 persones es manifestaren pels seus carrers. Una manifestació que es dirigí cap a les instal•lacions de la remuntadora que feia arribar l’aigua a Calp. Allí la ràbia s’apoderà dels manifestants i aquests trencaren algunes vàlvules i canonades. Davant una forta presència de les forces de seguretat, alguns dels manifestants foren fotografiats i posteriorment cridats a declarar.
Amb l’obertura de pou de Lucifer i la pertinent concessió d’aigua a Calp des de Laguar, els ànims a Orba es calmaren. No obstant hi ha opinions per a tots els gustos. Al poble d’Orba igual es troba a gent que es veu com a clara guanyadora en aquest episodi de la guerra, però també hi trobem veus que expressen el seu malestar, “al final qui ha perdut ha estat Orba. L’aqüífer de Laguar i el d’Orba estan connectats, i ara Calp els “paga” a ells i nosaltres ens hem quedat sense res”, solen anomenar.
En tot cas, aquests sentiments de guanyadors i perdedors, sols fan que afermar les recomanacions que l’equip redactor de l’Aguaits posava sobre la taula la setmana passada en l’article “L’aigua també fa comarca”, publicat al Canfali i Marina Plaza. Cal un “Ens Comarcal” i una política hídrica d’escala comarcal.

 

El divendres 4 de juliol, un dia desprès de la presentació i taula rodona d’Orba, va tindre lloc l’última presentació de la revista Aguaits a El Verger. Localitat en la que la presentació era obligatòria en referència al conflicte social encetat a resultes de la inundació del riu Girona de 2007, i que ocupa tot un capítol de la revista. Els autors, acompanyats per la directora de l’IECMA i l’alcalde de El Verger, explicaren el contingut del monogràfic d’Aguaits i passaren la paraula als membres de la Plataforma Riu Girona per iniciar un debat. En paraules de la Plataforma: “ara ens trobem en un moment de baixa activitat, però continuem vigilant el riu i les actuacions que en ell es realitzen perquè no ens fiem”.
Els autors posaven el punt i final a sis mesos de presentacions de la revista en diferents municipis de la comarca, recordant la importància de la participació ciutadana en la política local, així com l’oportunitat per a la comarca de potenciar la xarxa d’alcaldes i les polítiques d’àmbit supramunicipal.

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Sou un humà? empleneu l\'operació següent / Are you a human? please fill the form below *