Reflexions i claus sobre l’ordenació del territori


A resultes de la preparació de la redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità de Barcelona, ha aparegut publicat recentment a sostenible.cat un article d’opinió de Ramón Folch. A l’article, Folch realitza una sèrie de reflexions territorials bàsiques per a entendre i afrontar processos de planificació en el context actual i futur.
En aquestes línies voldria assenyalar aquelles idees que planteja Folch i que em semblen clau per a l’ordenació del territori.
Un dels elements més importants a l’hora de treballar en el territori es l’escala. La selecció de la correcta escala ens permetrà representar uns elements o uns altres. No es tracta de canviar simplement la mesura dels elements del mapa; sinó d’incloure en cada escala una sèrie de processos i elements diferents. Per aquest fet, és imprescindible canviar d’escala i treballar a un nivell multiescalar. El principal problema apareix a l’hora d’identificar els fluxos més rellevants de cada escala, i en escollir i delimitar les escales de treball més adients dependent del projecte que tinguem que treballar. En el cas d’una ciutat com Barcelona i la seua regió metropolitana, hi ha que escollir una escala que tinga con compte la seua àrea d’influència o hinterland, però anar més enllà i incloure en la planificació aquells fluxos fora del hinterland. L’abastiment d’aigua potable, tractament de residus, l’emissió de gasos, l’abastiment energètic, etc… són tots ells elements a vegades fora d’escala però necessaris en la planificació. En definitiva, segons Folch, es tracta d’identificar i incloure el “metabolisme” de la ciutat o del territori.

Panorama-5
En segon lloc, cal tenir en compte elements que històricament s’han tractat de forma accessòria o insignificant en la planificació territorial. Es tracta dels elements i processos ambientals, que deuen ser projectats i inclosos en la planificació. Folch fa una reflexió sobre les denominacions tradicionals emprades en la classificació del sòl: sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. Tenim una figura per a allò que ens interessa, allò urbanitzable, allò projectable; i una altra per a tot allò que no ho es. Evidentment, aquesta és una concepció enganyosa que cal canviar. Un pas necessari per a poder incloure la matriu ambiental en la planificació. Fins ara, la matriu ambiental i els fluxos ambientals s’havien estat projectant “per defecte” segons paraules de Folch. Quan el que s’ha de fer es definir i projectar la matriu ambiental tal i com desitgem que siga, i no com a l’espai sobrant, lliure (de construcció o projectació). Per a aconseguir-ho, els plans territorials actuals han de ser més “fisiològics” que “anatòmics”, es a dir, s’han de centrar més en identificar les funcions dels elements que no la seua forma. En aquest sentit, encara pren més força la idea de “metabolisme” del territori referida abans.
Per últim, trobem nous paràmetres emergents com:
–  La resiliència. La capacitat d’un territori per assumir i superar complicacions. La forma de fer-ho des de la planificació, es preveure diferents alternatives per resoldre un mateix problema, ser redundants sense caure en duplicitats.
– Els territoris intel·ligents o smart. Fa referència a la facultat de ciutats i territoris d’adaptar-se a un món cada vegada més global i competitiu. Aprofitant al màxim les seues potencialitats de forma consensuada i honesta, i utilitzar un enfoc estratègic per a desenvolupar un model de territori prèviament acordat. Les noves tecnologies, a més, faciliten en gran mesura l’anàlisi de informació i la presa de decisions, motiu per el qual els territoris i les ciutats intel·ligents poden donar solució a les seues dificultats de forma més ràpida i planificada.
– La temporalitat i la flexibilitat. Qualitats indispensables en un món canviat i incert. Introduir usos temporals i mesures flexibles en la planificació del territori permet una major adaptabilitat a les noves necessitats.
Sense dubte, són molts desafiaments damunt la taula i molts encara no sabem com afrontar-los. No obstant, l’ordenació del territori no deixa de ser un repte apassionant i la resposta per a garantir una millor qualitat de vida, per a nosaltres i per a les generacions del futur.

Font: Ramon Folch. Matiu, escales i territori. Publicat a sostenible.cat 22/04/2014

Llegir article complet: http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=5&num_noticia=443124

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Sou un humà? empleneu l\'operació següent / Are you a human? please fill the form below *