Un laberint per trobar-se 1


El jardí més antic de Barcelona és el Jardí del Laberint, anomenat Parc del Laberint d’Horta. Es tracta d’un jardí històric pertanyent a una antiga família aristocràtica. Es localitza en el llindar de la ciutat, a les faldes de  Collserola.

La construcció del jardí va començar al 1791 seguint les línies dels jardins neoclàssics, amb el pas del temps el jardí es va anar ampliant i es va acabar de completar al 1893 en forma de jardí romàntic. L’obra fou encomanada a l’arquitecte Domenico Bagutti però foren Jaume Valls i el jardiner francès Delvalet els qui l’acabaren. Així, podem trobar  espais molt diferents i complementaris al llarg del nostre recorregut. Bàsicament aquests són tres, el jardí neoclàssic a la zona nord, el romàntic a l’àrea nordoest i el jardí domèstic adjacent al palau.

Mapa general parc del laberint d’Horta (Autor: Till F. Teenck)

 

A: Parc públic; B: Jardí neoclàssic; C: Jardí romàntic; D: Jardí domèstic; E: Bosc.

1: entrada; 2: palau i torre; 3: jardí dels boixos; 4: jardí domèstic; 5: plaça dels lleons; 6: jardí de les flors; 7: laberint; 8: terrassa del mirador i temples; 9: Gruta del minotaure; 10: bosc; 11: canal romàntic; 12: illa de l’amor; 13: pavelló i estany; 14: font de la nimfa Egèria; 15: cascada; 16: cabana del pagès; 17: fals cementiri i ermita del monjo; 18: antic jardí oriental

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l’entrada del jardí ens trobem amb el palau dels Desvalls, fruit d’una mescla d’estils: neoàrab i neoclàssic. Crida molt l’atenció la combinació d’estils tan diferents, i destaca per sobre del conjunt arquitectònic una torre d’època medieval que es va integrar i conservar en el palau. Si continuem cap al jardí neoclàssic, estructurat en tres grans  terrasses, ens trobarem amb el laberint en el nivell més baix. Ariadna i Teseu ens donen la benvinguda a l’entrada del laberint, Teseu fou l’heroi que va vèncer el minotaure i va eixir del laberint amb l’ajuda de la seua enamorada, Ariadna, qui li va donar un cabdell de fil per a marcar el seu camí i trobar l’eixida.

Desprès de deambular pels estrets camins de xiprers del laberint, tenim la sensació d’estar perduts, confosos, i de no trobar el nostre lloc en el món. Fins que finalment arribem al cor del laberint, on en lloc d’enfrontar-nos al minotaure ens rep Eros, el deu grec de l’amor. En clara referència a la dedicació del laberint a l’amor.

A l’eixida del laberint, trobem una gruta dedicada a la nimfa Eco, castigada per la deessa Hera i exemple de sofriment per amor no correspost. Unes escales ens porten a la segona terrassa del jardí neoclàssic amb dos templets (o monòpters) dedicats a Ariadna i Dànae, filla d’Acrisi, qui la va tancar en una cel·la per a evitar que tinguera fills que el pogueren assassinar, tal i com li va profetitzar l’oracle. No obstant, Perseu, fill de Dànae i Zeus, acabà matant al seu avi accidentalment. Des d’aquesta terrassa tindrem una bona vista del traçat del laberint.

Si continuem pujant fins a la tercera terrassa, creuarem un canal d’aigua (molt propi del jardí romàntic) antigament navegable, i arribarem al pavelló dedicat a les nou musses acompanyat d’un gran estany proveït per la nimfa Egèria, deessa de les fonts.

Des d’aquesta terrassa ja ens podem endinsar en el jardí romàntic. Estructurat en diferents parterres i que té el seu inici en una cascada al final del canal. Crida l’atenció l’existència d’alguns vestigis d’una imitació de cementiri i d’un jardí oriental, d’aquest últim tan sols es conserva la porta xinesa.

Al llarg del recorregut, si ens fixem en la vegetació, podrem descobrir exemplars destacables de teixos (Taxus baccata), arborcers (Arbutus unedo), sequoies (Sequoia sempervirens), carrasques centernàries (Quercus ilex) i grans pins (Pinus pinea), entre altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Sou un humà? empleneu l\'operació següent / Are you a human? please fill the form below *

One thought on “Un laberint per trobar-se

  • Francesc

    Un jardí molt interessant, ja siga per el laberint o el palau dels Desvalls, llàstima que no estiga tot obert al públic